L'alfabèt
L'alfabèt de l'espèranto at 28 lètres: a, b, c, ĉ, d, e, f, g, ĝ, h, ĥ, i, j, ĵ, k, l, m, n, o, p, r, s, ŝ, t, u, ŭ, v, z. Chacuna lètre at tojorn lo mémo son. I at gins de lètres muettes.
Les lètres avouéc chapelèt sont pròpres a l'espèranto: ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ, ŭ.
- ĉ sona come tch.
- ĝ sona come dj.
- ĥ sona come una h forta.
- ĵ sona come j dans jour.
- ŝ sona come ch.
- ŭ sona come una corta w, dans aŭ et eŭ.
Prononciacion
Les vocales a, e, i, o, u rèston cllèras et cortes. Ne les changiéd pas d'aprés la lètre d'aprés. La lètre c sona tojorn ts. La lètre j sona tojorn come y. La lètre g est tojorn dura.
Exemplos:
- ĝi – dji
- ĉambro – tchambro
- amiko – amiko
Accent
L'accent vint tojorn sur l'avant-dèrriére silaba. Les vocales côte a côte comptont come silabes separâs.
- te-le-FO-no
- ra-DI-o
- fa-MI-li-o
- AN-kaŭ
L'articllo la
L'espèranto at un sol articllo dèfini: la. Il ne change pas por lo singuliér, lo pluriél ou lo genre. I at gins d'articllo endèfini.
- la amiko – l'ami
- amiko – un ami
- la laboro – lo travâly
- laboro – travâly
Pronoms personnels
- mi – jou
- vi – tu, vos
- li – il
- ŝi – ela
- ĝi – cela
- ni – nos
- ili – ils, eles
Vi sèrv por una persona ou por més d’una persona.
Pronoms possessifs
Por fâre un possessif, apondéd -a al pronom.
- mia – mon, ma
- via – ton, ta, voutro
- lia – son, sa
- ŝia – son, sa
- nia – noutro
- ilia – lor
Noms en -o
Los noms finéssont per -o. I at gins de genre gramatical.
- tablo – tabla
- lernanto – aprenent
- lernantino – aprenenta
Pluriél en -j
Lo pluriél sè fât avouéc -j. L'adjèctivo et lo possessif prendont asse-ben -j quand lo nom est u pluriél.
- amikoj – amis
- viaj lernantoj – tes aprenents
Vèrbos
L'enfinitivo finit per -i.
- labori – travalyér
- lerni – aprendre
Lo prèsent finit per -as. La finaison est la méma por totes les persones.
- mi laboras – jou travalyo
- vi laboras – tu travalyes, vos travalyéd
- ili laboras – ils travalyont
Mots composâs
L'espèranto puet juntar radicâls dans un sol mot. Lo dèrriér radicâl balye normalament l'idêa principala. La finaison apartint u mot entiér.
- labori + tablo → labortablo – tabla de travâly
- hotelo + ĉambro → hotelĉambro – chambra d'hôtèl
- Esperanto + lernolibro → Esperanto-lernolibro – livro por aprendre l'espèranto
Ĉu
Ĉu sè met u començament d’una demanda de oui ou non. L'ôrdre des mots rèsta normal.
- Ĉu vi sidas? – Tu siéds?
- Ĉu ŝi skribas? – Ela ècrit?
Kiu
Kiu demanda una persona ou un choix.
- Kiu vi estas? – Qui es-tu?
- Kiu instruisto sidas? – Quél ensegnant siéd?
Sufixo -ist
-ist montra una profession, una ocupacion ou una relacion abituala.
- instruisto – ensegnant
- esperantisto – espèrantista
Sufixo -in
-in montra una persona ou una béte feminina.
- patro → patrino – mâre
- amiko → amikino – amiga
- laboristo → laboristino – travalyenta
Jes et ne
Jes rèpond positivament. Ne rèpond negativament ou nie la frâsa.
- Jes, mi estas. – Ouè, jou si.
- Ne, mi ne estas. – Non, jou ne si pas.