Reklamo: Venu al la Universala Kongreso en 🇦🇹 Aŭstrio, 1–8 aŭg. 2026

L'alfabèt

L'alfabèt de l'espèranto at 28 lètres: a, b, c, ĉ, d, e, f, g, ĝ, h, ĥ, i, j, ĵ, k, l, m, n, o, p, r, s, ŝ, t, u, ŭ, v, z. Chacuna lètre at tojorn lo mémo son. I at gins de lètres muettes.

Les lètres avouéc chapelèt sont pròpres a l'espèranto: ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ, ŭ.

  • ĉ sona come tch.
  • ĝ sona come dj.
  • ĥ sona come una h forta.
  • ĵ sona come j dans jour.
  • ŝ sona come ch.
  • ŭ sona come una corta w, dans et .

Prononciacion

Les vocales a, e, i, o, u rèston cllèras et cortes. Ne les changiéd pas d'aprés la lètre d'aprés. La lètre c sona tojorn ts. La lètre j sona tojorn come y. La lètre g est tojorn dura.

Exemplos:

  • ĝi – dji
  • ĉambro – tchambro
  • amiko – amiko

Accent

L'accent vint tojorn sur l'avant-dèrriére silaba. Les vocales côte a côte comptont come silabes separâs.

  • te-le-FO-no
  • ra-DI-o
  • fa-MI-li-o
  • AN-kaŭ

L'articllo la

L'espèranto at un sol articllo dèfini: la. Il ne change pas por lo singuliér, lo pluriél ou lo genre. I at gins d'articllo endèfini.

  • la amiko – l'ami
  • amiko – un ami
  • la laboro – lo travâly
  • laboro – travâly

Pronoms personnels

  • mi – jou
  • vi – tu, vos
  • li – il
  • ŝi – ela
  • ĝi – cela
  • ni – nos
  • ili – ils, eles

Vi sèrv por una persona ou por més d’una persona.

Pronoms possessifs

Por fâre un possessif, apondéd -a al pronom.

  • mia – mon, ma
  • via – ton, ta, voutro
  • lia – son, sa
  • ŝia – son, sa
  • nia – noutro
  • ilia – lor

Noms en -o

Los noms finéssont per -o. I at gins de genre gramatical.

  • tablo – tabla
  • lernanto – aprenent
  • lernantino – aprenenta

Pluriél en -j

Lo pluriél sè fât avouéc -j. L'adjèctivo et lo possessif prendont asse-ben -j quand lo nom est u pluriél.

  • amikoj – amis
  • viaj lernantoj – tes aprenents

Vèrbos

L'enfinitivo finit per -i.

  • labori – travalyér
  • lerni – aprendre

Lo prèsent finit per -as. La finaison est la méma por totes les persones.

  • mi laboras – jou travalyo
  • vi laboras – tu travalyes, vos travalyéd
  • ili laboras – ils travalyont

Mots composâs

L'espèranto puet juntar radicâls dans un sol mot. Lo dèrriér radicâl balye normalament l'idêa principala. La finaison apartint u mot entiér.

  • labori + tablolabortablo – tabla de travâly
  • hotelo + ĉambrohotelĉambro – chambra d'hôtèl
  • Esperanto + lernolibroEsperanto-lernolibro – livro por aprendre l'espèranto

Ĉu

Ĉu sè met u començament d’una demanda de oui ou non. L'ôrdre des mots rèsta normal.

  • Ĉu vi sidas? – Tu siéds?
  • Ĉu ŝi skribas? – Ela ècrit?

Kiu

Kiu demanda una persona ou un choix.

  • Kiu vi estas? – Qui es-tu?
  • Kiu instruisto sidas? – Quél ensegnant siéd?

Sufixo -ist

-ist montra una profession, una ocupacion ou una relacion abituala.

  • instruisto – ensegnant
  • esperantisto – espèrantista

Sufixo -in

-in montra una persona ou una béte feminina.

  • patropatrino – mâre
  • amikoamikino – amiga
  • laboristolaboristino – travalyenta

Jes et ne

Jes rèpond positivament. Ne rèpond negativament ou nie la frâsa.

  • Jes, mi estas. – Ouè, jou si.
  • Ne, mi ne estas. – Non, jou ne si pas.