Alfabet i pronunciació

L'alfabet de l'esperanto té 28 lletres:

• a, b, c, ĉ, d, e, f, g, ĝ, h, ĥ, i, j, ĵ, k, l, m, n, o, p, r, s, ŝ, t, u, ŭ, v, z.

Noteu-hi les consonants especials amb accent circumflex, la u amb accent breu, i l'absència de 'q', 'x', 'y' i 'w'.

A cada lletra li correspon sempre el mateix so. Les vocals es pronuncien como en castellà, també les consonants, excepte:

• c = "ts" com a "potser"; placo ("platso"), centro ("tsentro").
• ĉ = "tx" com a "fletxa".
• ga, ge, gi, go, gu = "ga, gue, gui, go, gu".
• ĝ = "tj" com a "platja/platges".
• h = és una ac aspirada, com en anglès i en alguna variant de l'andalús.
• ĥ = com la "j" castellana.
• j = "i" com en "iogurt" o "noia". És una semivocal per a formar diftongs: rajto ("raito"), jes ("ies").
• ĵ = "j" com en "Jordi" o "rajar".
• r = Com a "pera". Mai forta com a "corro", encara que comenci paraula.
• ŝ = com les "x" de "xarxa" o la "ix" de "caixa"
• ŭ = "u" com a "Europa", "auto", "quatre", "cacauet". És una semivocal per a formar diftongs: Eŭropo ("Europo"), aŭtoro.
• v = "v" com a les Balears (fricativa labiodental), diferenciant-la clarament de la "b"
• z = "s" sonora com a "casa", "resar" o "zero"

Quan en una paraula se succeeixen dues lletres iguals, es pronuncien separadament: mallonga, opinii = "mal-longa", "opini-i".

Accent i síl·laba

El nombre de vocals (a, e, i, o, u) d'una paraula indica el nombre de síl·labes que la formen. Les lletres j i ŭ no formen síl·laba pròpia i van sempre acompanyant una altra vocal, amb la qual formen diftongs. En esperanto l'accent recau sempre sobre la penúltima síl·laba: papero estas utila ("papéro éstas utíla"), paperoj estas utilaj ("papéroj éstas utílaj"), kio ("kío"), ies =d'algú ("íes"). Però jes =sí ("jés") perquè és un monosíl·lab. Compareu balau ("ba-lá-u") amb baldaŭ ("bál-dau") i balai ("ba-lá-i") amb belaj ("bé-lai").

Pronoms

• mi – jo
• vi – tu, vostè, vos
• li – ell
• ŝi – ella
• ĝi – allò (per a objectes i animals)
• ni – nosaltres
• vi – vosaltres
• ili – ells/elles

Noteu-hi la igualtat de "tu" i "vosaltres". El pronom ĝi s'utilitza per a objectes, animals, i de vegades persones, per exemple un nadó, quan la diferència entre mascle i femella no és important.

Verbs

1. La terminació de l'infinitiu és -I.
   • lerni – aprendre
   • labori – treballar
   • esti – ser, estar, haver-hi
2. La terminació del present és -AS, invariable per a totes les persones.
   • mi laboras – jo treballo
   • vi laboras - tu treballes
   • li laboras - ell treballa
   • ni laboras – nosaltres treballem
   • vi laboras – vosaltres treballeu
   • ili laboras – ells treballen
   • amiko laboras – un amic treballa
   • mi estas – (jo) sóc/estic

Per tant no es pot elidir el subjecte como en català; es pot dir amiko laboras o ŝi laboras, pero no només laboras, ja que no se sabria si significa "treballo", "treballes", "treballa", etc.

Substantius

Els substantius acaben en -o, tant si són primaris com derivats d'una arrel verbal. No hi ha gènere gramatical, és a dir, cap diferència entre masculí i femení:

• tablo – taula
• lernanto – alumne
• lernantino – alumna
• instrui – ensenyar
  • instruo – ensenyament, doctrina
• labori – treballar
  • laboro – feina, treball
• respondi – respondre
  • respondo – resposta

Noms propis

Alguns noms d'home molt comuns tenen una forma pròpia en esperanto, sempre acabada en -o:

• Marko – Marc
• Petro – Pere
• Stefano – Esteve
• Vilhelmo – Guillem
• Ludoviko – Lluís
• Jakobo – Jaume

La resta dels noms, però, incloent-hi la immensa majoria de noms de dona, es deixen en la llengua original. Pel que fa a noms de ciutat, els més coneguts es poden adaptar a l'esperanto:

• Barcelono – Barcelona
• Venecio – Venècia

Article

L'article determinat en esperanto és la, que equival a "el, la, els, les"; no s'aplica mai a noms propis. No hi ha article indeterminat:

• la tablo – la taula
• tablo – una taula

Preposicions

En Esperanto les preposicions ocupen el mateix lloc a la frase que en català:

• Mi sidas en la ĉambro. – Sec a l'habitació.
• Li sidas sur seĝo. – Ell seu sobre un seient.

El posseïdor va darrere del substantiu, enllaçat amb la preposició de:

• La libro de Johano estas bona. – El llibre d'en Joan és bo.

Adjectius possessius

Es formen afegint als pronoms la terminació -A:

• mia – el meu/la meva, meu/meva
• via – et teu/la teva, teu/teva, de vostè
• lia – el seu/la seva (d'ell)
• ŝia – el seu/la seva (d'ella)
• ĝia – el seu/la seva (pertanyent a objectes o animals, sense concretar sexe)
• nia – el nostre/la nostra
• via – el vostre/la vostra, de vostès
• ilia – el seu/la seva (d'ells, d'elles)

Els adjectius possessius van davant del substantiu, i no requereixen l'article en cap cas:

• mia libro – el meu llibre.

Cal recordar que el "seu" català es diu de quatre maneres diferents en esperanto segons el gènere i nombre del posseïdor, no pas d'allò posseït, igual com passa en anglès:

• lia patro – el seu pare (d'ell)
• ŝia patro – el seu pare (d'ella)
• ĝia patro – el seu pare (d'un nadó de sexe no identificat)
• ilia patro – el seu pare (d'ells o elles), llur pare

Plural

La terminació del plural és -J. Els possessius concorden en plural amb el substantiu que acompanyen simplement afegint la -j a la terminació -a.

• tabloj – taules
• lernantoj – alumnes
• viaj libroj – els teus/vostres llibres

L'article és invariable:

• la hoteloj – els hotels

Kio?

El pronom interrogatiu kio sempre es refereix a objectes, fets o esdeveniments, té el significat general de "quina cosa", i es tradueix per "què". No té plural.

• Kio estas? – Què és? / Què hi ha?
• Kio okazas? – Què passa?"

Kiu?

Aquest mot interrogatiu té dos equivalents en català segons la frase:

A) Quan apareix sol, kiu equival al pronom interrogatiu "qui" i es refereix a persones:

• Kiu vi estas? — Qui ets (tu)? / Qui és vostè?

B) Quan acompanya un substantiu, kiu equival a l'adjectiu interrogatiu "quin/quina" i es pot referir a persones o coses:

• Kiu instruisto sidas? — Quin professor està assegut?
• Kiu tablo estas via? — Quina taula és teva/vostra?

En tots dos casos kiu admet el plural:

• Kiuj vi estas? — Qui sou (vosaltres)? / Qui són vostès?
• Kiuj instruistoj sidas? – Quins professors estan asseguts?
• Kiuj tabloj estas viaj? — Quines taules són teves/vostres?

Ĉu?

En Esperanto, tota frase interrogativa que no comenci amb un mot interrogatiu com kio o kiu ha de començar amb la partícula ĉu, que la converteix en interrogativa total. En català correspon a l'interrogatiu 'que' sense accent que es pronuncia en una entonació més alta que la resta de la frase i que es pot elidir, mentre que en Esperanto ĉu és obligatori.

• Ĉu vi laboras? – (Que) treballes? (diferent del pronom "Què és?", Kio estas?)
• Ĉu la libro estas via? – (Que) és teu, el llibre?

Afirmació i negació

Jes i ne són els mots que responen a interrogacions totals amb ĉu. Ne també és un adverbi i per tant es repeteix amb el verb.

Sí = jes.

• Ĉu vi estas en la ĉambro? (Que ets a l'habitació?)
  • Jes, mi estas en la ĉambro. (Sí, sóc a l'habitació)

No = ne.

• Ne, mi ne estas en la ĉambro. ( No, no sóc a l'habitació).

Sufix -ist

Indica "professional o persona caracteritzada per una activitat habitual". No denota sexe, pot ser home o dona. S'aplica a arrels tant verbals com substantives:

• instruisto – professor/a, mestre/a
• okulisto – oculista (de okulo, ull)
• esperantisto – esperantista

Sufix -in

Indica el sexe femení, excloent totalment el masculí. Aquest sufix és obligatori només amb noms de parentiu (patrino) i en alguns altres casos (amikino, amiga; knabino, noia). En els altres casos, és opcional. Convé recordar que, gramaticalment, tots els substantius són neutres i acaben en -o.

• lernanto – alumne (o alumna)
  • lernantino – alumna
• patro – pare
  • patrino – mare
• instruisto – professor (o professora)
  • instruistino – professora

Composts

Els substantius composts es formen amb la simple unió d'arrels (amb l'arrel principal en darrer lloc); entremig, s'hi posa una -o- només quan cal facilitar-ne la pronúncia:

• vaporŝipo – vaixell de vapor (de vaporo, vapor, i ŝipo, vaixell)
• lingvopolitiko – política lingüística (de lingvo, llengua, i politiko, política)
• lernolibro – llibre de text (de libro, llibre, i lerni, aprendre)