Anstataŭ

Aquesta paraula indica substitució. Pot introduir substantius, infinitius, o sintagmes preposicionals; es tradueix per "en comptes de" o "en lloc de":

• Anstataŭ kafo li donis al mi teon. – En comptes de cafè, m'ha donat te.
• Anstataŭ sidi, mi ŝatus ekskursi. – En comptes de seure, m'agradaria anar d'excursió.
• Li amas vin anstataŭ (ami) sian edzinon. – T'estima a tu en comptes de la seva dona.
• Li faris tion pro ŝi anstataŭ pro mi. – Ha fet això per tu i no pas per mi.

També se'n poden fer derivats com a arrel independent:

• Ĉar mi estas malsana, Henriko anstataŭas min. – Com que estic malalt, l'Enric em substitueix.
• La reĝisoro anstataŭigis min per Henriko. – El director m'ha reemplaçat per l'Enric.

Sufix -an-

Indica el membre d'una col·lectivitat, l'adepte o partidari d'una doctrina, l'habitant d'un indret:

• familiano – parent, familiar
• klubano – membre d'un club
• policano – (home/dona) policia
• amerikano – americà
• barcelonano – barceloní
• kristano – (un) cristià
• lokano – vilatjà, natiu, indígena
• samklasano – company de classe
• samlandano – persona del mateix país, compatriota
• samideano – (un) partidari de la mateixa idea

També es pot utilitzar com a arrel independent:

• ano – membre

💡 Truc de memòria: -an respon a "membre de / habitant de / partidari de": klubo → klubano, Barcelono → barcelonano.

Sufix -ec-

Les arrels adjectives es poden substantivar simplement amb la terminació -O si ens referim a idees abstractes o estats generals:

• la bono – la bondat
• la vero – la veritat
• la varmo – la calor

En canvi, quan ens referim a qualitats de persones o coses específiques usem el sufix -eco:

• beleco – bellesa (d'algú)
• simpleco – simplicitat
• juneco – joventut

💡 Truc de memòria: -ec fa una qualitat abstracta: bela → beleco.

Amb arrels substantives, -eco deriva nous substantius a partir de l'adjectiu derivat:

• amiko – amic
  • amika – amistós
    • amikeco – amistat
• edzo – marit
  • edza – marital, conjugal
    • edzeco – condició de ser marit, estat conjugal

El sufix mateix es pot tornar a adjectivar:

• sola – sol, únic
  • soleco – solitud
    • soleca – solitari
• frato – germà
  • frata – fratern (propi d'un germà autèntic)
    • frateco – fraternitat
      • frateca – fraternal (semblant a un germà)

Finalment, es pot utilitzar com a arrel independent:

• eco – qualitat, característica

Sufix -uj-

Significa "contenidor" i amb ell es formen noms de:

1. Recipients:

• salo – sal
  • salujo – saler
• mono – diners
  • monujo – moneder

2. Plantes, arbres:

• pomo – poma
  • pomujo – pomera
• figo – figa
  • figujo – figuera

Actualment es prefereix utilitzar la paraula arbo (arbre): pomarbo, figarbo...

3. Països, quan s'aplica a un gentilici:

• kataluno – (un) català
  • Katalunujo – Catalunya
• franco – (un) francès
  • Francujo – França

Un sufix alternatiu per a aquest darrer significat és -IO (Katalunio, Francio). Cal evitar confondre els gentilicis primaris (que constitueixen arrels) amb els derivats, ja que la direcció de la derivació nació-país pot anar en un sentit o en l'altre:

• italo – (un) italià
  • Italujo/Italio – Itàlia
• Kolombio – Colòmbia
  • kolombiano – (un) colombià

⚠️ Avís: -uj té diversos usos antics i vius: contenidor, arbre i país. Per a països també és habitual -io.

Verb o adjectiu

La construcció esti + adjectiu sovint se substitueix per un verb derivat de l'arrel adjectiva:

1. Quan el verb resultant es pot entendre com un verb d'acció més que no una descripció:

• rapidas – va ràpid, corre

2. Quan el verb resultant expresa una qualitat transitòria:

• trankvilas – està tranquil
• varmas – està calent

3. Quan expressem un judici de valor subjectiu o relatiu:

• necesas – és necessari, cal
• sufiĉas – és suficient, n'hi ha prou, basta
• utilas – és útil, serveix
• facilas – és fàcil

💡 Truc de memòria: moltes arrels adjectives poden verbalitzar-se directament: rapida → rapidas.

Verb naski

Al contrari que en català, aquest verb és transitiu i significa "generar" o "engendrar". Només significa "néixer" quan s'hi afegeix el sufix intransitivitzador -iĝi.

⚠️ Avís: no traduïu "néixer" amb naski sol. Cal naskiĝi: la infano naskiĝis.

Veu recíproca

El pronom reflexiu si no permet distingir la veu reflexiva de la recíproca. Un mitjà per a distingir la segona és la frase unu la alian:

• Ili vidas sin. – Ells es veuen (a si mateixos, en un mirall).
• Ili vidas unu la alian. – Ells es veuen l'un a l'altre.

Un altre recurs és aplicar la preposició inter com a prefix verbal:

• Ili intervidas sin. – Ells es veuen (l'un a l'altre).

Aquest prefix es pot utilitzar en primera i segona persona:

• Vi intervidas vin. – Vosaltres us veieu (l'un a l'altre).

Finalment, amb aquest prefix podem intransitivitzar el verb:

• Vi intervidiĝas. – Vosaltres us veieu (l'un a l'altre).

💡 Truc de memòria: unu la alian fa explícit "l'un a l'altre"; sin pot ser reflexiu o recíproc segons el context.