Condicional

En les oracions condicionals de significació improbable o impossible, els verbs adopten la terminació condicional -US, tant en la frase principal com en la subordinada introduïda per se:

• Se via patro venus, ni vojaĝus kun li. – Si el teu pare vingués, viatjaríem amb ell.
• Se vi estus pli juna kaj bela, mi amus vin. – Si fossis més jove i guapo/a, t'estimaria.

Les condicions no realitzades en el passat s'expressen amb antaŭe:

• Se via patro venus antaŭe, ni vojaĝus kun li. – Si el teu pare hagués vingut, hauríem viatjat amb ell.

Com en català, una oració condicional amb -us pot aparèixer en forma absoluta, sense fer explícita la subordinada amb se:

• Mi veturigus la aŭton, sed mi ne scias. – Conduïria el cotxe, però no en sé.

Això és especialment habitual quan per cortesia alleugerim una petició, desig, etc.:

• Ĉu vi povus doni al mi la libron? – Que em podries donar el llibre?

Subordinació i temps verbals

Les condicionals de valor general i absolut, que sempre acaben passant, es formen amb -as en totes dues frases, exactament com en català:

• Se oni tro maljuniĝas, oni mortas. – Si s'envelleix massa, un es mor.
• Se oni havas multe da mono, oni estas riĉa. – Si un té molts diners, un és ric.

D'altra banda, en les condicionals de significació probable, els verbs de totes dues frases van en futur (amb -os), mentre que en català el verb de la subordinada que expressa la condició aniria en present d'indicatiu:

• Se vi venos post la vespermanĝo, mi preparos kafon por vi. – Si véns (literalment: vindràs) després del sopar, et prepararé un cafè.
• Se la lernanto ne studos la lecionojn, lernos nenion. – Si l'alumne no estudia (lit.: estudiarà) les lliçons, no aprendrà res.

De fet, el futur en -os també apareix en altres frases subordinades que en català anirien en present de subjuntiu:

• Kiam la patrino mortos, ili vendos la domon. – Quan la mare mori (lit.: morirà), vendran la casa.
• Dum la patrino vivos, ili ne vendos la domon. – Mentre la mare visqui (lit.: viurà), no vendran la casa.
• Ili ne vendos la domon ĝis la patrino mortos. – No vendran la casa fins que la mare mori (lit.: morirà).

A més, en esperanto el futur pot aparèixer en frases subordinades tot i que el verb principal estigui en pretèrit:

• Mi pensis, ke ili venos. – Vaig pensar que vindrien (lit.: que vindran).

Possessiu reflexiu

El possessiu sia, derivat del pronom reflexiu si més la terminació d'adjectiu, s'utilitza obligatòriament quan el posseïdor és el subjecte de l'oració i és de tercera persona:

• Petro amas lian edzinon. – En Pere s'estima la dona d'ell (d'una altre home).
  • Petro amas sian edzinon. – En Pere s'estima la seva dona (la pròpia).
• Maria parolas al ŝia amiko. – La Maria parla a l'amic d'ella (l'amic d'una altra dona esmentada abans).
  • Maria parolas al sia amiko – La Maria parla al seu amic (amic de la Maria).
• Petro kaj Maria venis kun iliaj gepatroj. – En Pere i la Maria han vingut amb llurs pares (els pares d'unes altres persones).
  • Petro kaj Maria venis kun siaj gepatroj. – En Pere i la Maria han vingut amb sos pares (els pares propis).
• La lernejo instruas Esperanton al ĝiaj laboristoj. – L'escola ensenya esperanto als treballadors (els d'una altra organització).
  • La lernejo instruas Esperanton al siaj laboristoj. – L'escola ensenya esperanto als seus propis treballadors.

Sufix -ad-

Amb arrels verbals

Hi afegeix la idea de durada llarga i/o repetició:

• atendadi – esperar molta estona
• demandadi – preguntar amb insistència
• rigardadi – mirar amb insistència, fitar, escrutar, observar
• paroladi – perorar, discursejar
• saltadi – saltar continuament, saltironejar

Pot servir per a formar verbs derivats, però amb -o també forma substantius derivats, que contrasten amb els substantius formats directament amb l'arrel per aquest matís de durada i/o d'acció:

• kanti – cantar
  • kanto – cant, cançó
  • kantado – cantada, concert
• rakonti – contar, explicar, narrar
  • rakonto – conte
  • rakontado – narració, explicació
• plani – planejar
  • plano – pla
  • planado – planificació
• instrui – ensenyar
  • instruo – ensenyança, doctrina
  • instruado – ensenyament

Amb arrels substantives

Forma substantius derivats a partir de verbs derivats al seu torn d'una arrel substantiva:

• martelo – martell
  • marteli, marteladi – martellejar
    • martelado – Martelleig
• krono – corona
  • kroni – coronar
    • kronado – coronació

Sufix -ar-

Indica un conjunt o un grup d'entitats o objectes de la mateixa natura. Sempre s'aplica a arrels substantives:

• vagono – vagó
  • vagonaro – comboi, tren
• vorto – paraula
  • vortaro – diccionari
• arbo – arbre
  • arbaro – bosc
• junulo – (un) jove
  • junularo – jovent, els joves
• burokrato – buròcrata
  • burokrataro – burocràcia
• homo – persona, ésser humà
  • homaro - la humanitat
• porko – porc/truja
  • porkaro - una porcada (ramat de porcs)

Sufix -um

No té una significació concreta. S'utilitza per a formar paraules que tenen una relació amb l'arrel que no es pot expressar per mitjà d'altres afixos, de manera que aquestes paraules s'han d'aprendre de memòria. Aquest sufix es pot aplicar a arrels de tot tipus, tant substantives, com verbals o adjectives, i a més també produeix derivats de qualsevol categoria gramatical:

Amb arrels adjectives

• plena – ple/plena
  • plenumi – acomplir
• proksima – pròxim/a
  • proksimuma – aproximat
• malvarma – fred
  • malvarmumi – refredar-se
• komuna – comú/comuna
  • komunumo – districte, comunitat, col·lectiu

Amb arrels substantives

• brako – braç
  • brakumi – abraçar
• vento – vent
  • ventumi – ventar, ventallar
• kolo – coll
  • kolumo – coll (d'un vestit)

Amb arrels verbals

• bruli – cremar, cremar-se
  • brulumo – inflamació
• aĉeti – comprar
  • aĉetumi – sortir de compres
• loti – fer una rifa, fer un sorteig
  • lotumi – rifar, sortejar