"Perquè"

Kial és un adverbi interrogatiu de causa que es tradueix per "per què?" (separat i pronunciat amb accent), mentre que ĉar és una conjunció que introdueix oracions subordinades de causa i es tradueix per "ja que" o "perquè" (junt i pronunciat sense accent):

• Kial ili ne venis? – Per què no han vingut?
  • (Ili ne venis) ĉar ili devis studi la lecionon. – (No han vingut) perquè havien d'estudiar la lliçó.

La frase subordinada introduïda per ĉar pot precedir l'oració principal; en aquest cas, ĉar es tradueix per "com que":

• Ĉar ili devis studi la lecionon, ili ne venis. – Com que havien d'estudiar la lliçó, no han vingut.

Comparatiu

El segon terme de la comparació s'introdueix amb ol, excepte si és d'igualtat, quan kiel fa aquesta funció:

• pli bona – més bo, millor
• pli granda – més gran, major
• pli bona ol vi – millor que tu/vosaltres
• malpli bona ol vi – pitjor que tu/vosaltres
• malpli forta ol vi – menys fort que tu/vosaltres
• pli-malpli – més o menys
• tiel bona, kiel vi – tan bo com tu/vosaltres

Ol és una conjunció, de manera que pot introduir tota una oració o un objecte directe en acusatiu:

• Li skribas pli ol legas. – Escriu més que no llegeix.
• Ŝi amas vin pli ol min. – Ella t'estima a tu més que no a mi.
• Ŝi amas vin pli ol mi. – Ella t'estima més que no jo.

Superlatiu

La preposició el introdueix el segon terme del superlatiu:

• la plej bona el ĉiuj – el més bo / El millor de tots
• la malplej bona el ĉiuj – el pitjor de tots

El superlatiu d'un adverbi es forma sense l'article:

• El ĉiuj, li plej bone kantas. – De tots, és el que canta millor.

Numerals ordinals

Es formen afegint la terminació adjectiva -A als cardinals:

• unua – primer/a
• dua – segon/a
• kvardeksesa – quaranta-sisè/ena

Kioma?

És un adjectiu interrogatiu derivat de kiom que pregunta la posició d'un objecte en una sèrie ordenada. Es tradueix per "quin/a" i s'utilitza sobretot amb hores; la resposta és sempre un numeral ordinal:

• Kioma horo estas? – Quina hora és?
  • (Estas) la kvara (horo). – (Són) les quatre (literalment: És la quarta hora).

Taula de correlatius

Estudia la taula a la secció Apèndix tot observant-ne la lògica interna: el significat de cada una de les 45 paraules pot deduir-se del significat del primer element combinat amb el significat del segon element. Memoritza el següent, especialment:

• ĉio – tot (cosa)
• ĉiu – cada, cadascú,
• ĉiuj – tots/totes
• ĉiam – sempre
• iom – una mica

Recorda que kio i kie poden anar en acusatiu. Per tant, també admetran l'acusatiu els seus correlatius tio, ĉio, io, nenio, tie, ĉie, ie, i nenie.

• Mi ne vidis tion. – No ho vaig veure.
• Vi iros nenien. – No aniràs enlloc.

Igualment, com que kiu i kia admeten tant l'acusatiu com el plural, també els admetran els seus correlatius tiu, ĉiu, iu, neniu, tia, ĉia, ia, i nenia.

• Tiujn leterojn vi ne legis. – Aquestes cartes, no les has llegides.
• Ŝi ŝatas ĉiajn librojn. – Li agraden els llibres de tota mena.

També cal recordar que kiu i els seus correlatius es poden combinar amb preposicions:

• al kiu – a qui
• kun kiu – amb qui
• al tiu – a aquell
• inter tiuj – entre aquells

Dum

Quan introdueix un substantiu dum equival a la preposició "durant", mentre que quan introdueix tota una frase subordinada equival a la conjunció "mentre":

• Li sidas dum la manĝo. – Ell està assegut durant l'àpat.
• Ŝi skribas dum li legas. – Ella va escrivint mentre ell llegeix.

Es tradueix per "mentre que" quan té significat d'oposició:

• Li sidas, dum vi staras – Ell està assegut, mentre que tu estàs dret.

Es pot convertir en adverbi amb -e, i en aquest cas es tradueix per "mentrestant":

• Li legas. Dume, ŝi skribas. – Ell escriu. Mentrestant, ella llegeix.

Gerundi

Quan el mateix subjecte fa dues accions simultànies, una d'elles es pot expressar en gerundi, que es deriva del verb amb el sufix adverbial -ante:

• Ŝi manĝas legante la libron. – Ella menja tot llegint el llibre.
• Ili venis serĉante Markon. – Han vingut cercant en Marc.

Ĉi

Els demostratius (tiu, tia, tio, tie) poden anar seguits o precedits per la partícula ĉi. Aquesta partícula indica proximitat en el temps o l'espai; com en català del Principat o en anglès, i a diferència del valencià o el castellà, només hi ha dos graus de proximitat:

• tiu – aquell
  • ĉi tiu / tiu ĉi – aquest
• tiuj – aquells
  • ĉi tiuj / tiuj ĉi – aquests
• tie – allà
  • ĉi tie / tie ĉi – aquí

Sufix -ind-

Significa "digne de, que mereix", i deriva adjectius o adverbis a partir d'arrels verbals.

• leginda – digne de ser llegit, que paga la pena de llegir
• bedaŭrinda – lamentable; que fa pena; llàstima de
• bedaŭrinde – lamentablemente, malauradament, Quina llàstima!
• dankinda – que mereix agraïment, digne d'agraïment
• nedankinde – de res, no es mereixen; no mereix o no cal agraïment

Plaĉi

Al contrari que ŝati, aquest verb és intransitiu, igual que el català "agradar":

• Ŝi plaĉas al mi. – Ella m'agrada.
• Mi ŝatas ŝin. – Ella m'agrada (lit.: Jo l'aprecio).

Interrogatius i subordinació

Tots els mots interrogatius serveixen també com a mots relatius per a introduir oracions subordinades:

• Mi rigardis la lernejon kie li instruis. – Vaig mirar l'escola on ell ensenyava.
• Kiam vi komprenas la lecionon mi estas feliĉa. – Quan compreneu la lliçó em sento feliç.
• Li vidis sinjorinon kiu plaĉis al li. – Va veure una senyora que li va agradar.
• Kiu diras tion, ne konas vin. – (El) qui diu això, no et coneix.
• Ŝi parolis bone pri mia patro, kio plaĉis al mi. – Va parlar bé de mon pare, cosa que em va agradar.
• Kio okazis al vi estas bedaŭrinda. – El que et va passar és deplorable.

Quan el verb subordinat ho requereix, el relatiu va en acusatiu:

• Ni serĉu en la domo kien ŝi iris. – Cerquem a la casa on se'n va anar.
• Mi aĉetos la libron kiun ili volas. – Compraré el llibre que volen.
• Kion vi diras estas neebla. – El que dius és impossible.

Inversament, el relatiu concorda amb el seu antecedent de la frase principal en plural, tot i que el català 'que' no en tingui:

• La sinjorinoj kiuj salutis nin ne venis. – Les senyores que (lit.: les quals) ens van saludar no van venir.
• La libroj kiujn vi vidis estas miaj. – Els llibres que (lit.: els quals) vas veure són meus.

Kies

És un adjectiu interrogatiu de possessió. Es tradueix normalment per "de qui" i no concorda en acusatiu ni en plural:

• Kies estas la granda libro? – De qui és el llibre gros?
• Kies libron vi portas? – De qui és el llibre que portes?
• Kies voĉojn vi aŭdis? – De qui eren les veus que vas sentir?

Com els altres mots interrogatius, també té ús relatiu (equivalent al castellà "cuyo"):

• Mi konas la lernanton kies patron vi serĉas. – Conec l'alumne que busques el seu pare.