Adverbis
En esperanto l'adjectiu acompanya i qualifica el substantiu.
- bela amikino – una bella amiga
- bona libro – un bon llibre
Semblantment, l'adverbi acompanya i qualifica el verb:
- bele paroli – parlar bellament
- la instruisto instruas bone. – El professor ensenya bé
En esperanto hi ha alguns adverbis primaris, no derivats, que no tenen cap terminació pròpia, encara que molts acabin amb -aŭ:
- ankoraŭ – encara
- ankaŭ – també
- nun – ara
- nur – solament
Els adverbis derivats, que són la majoria, es formen afegint -E a arrels adjectives o verbals:
- bele – bellament
- bone – bé
- fine – finalment
💡 Truc de memòria: -a descriu un nom i -e descriu un verb, una frase o una manera:
- bona libro (un bon llibre) → bone skribi (escriure bé)
Quan les preposicions no introdueixen cap substantiu, són adverbis derivats i per tant també han d'anar amb -E:
- kun vi - amb tu
- kune – juntament, junts
- antaŭ la tablo – davant la taula, al davant de la taula
- antaŭe – al davant
- en la ĉambro – a l'habitació, dins de l'habitació
- ene – a dins
Imperatiu
En esperanto la terminació de l'imperatiu per a totes les persones és -U. Com a subjecte, cal afegir sempre el pronom corresponent, excepte en la segona persona (vi) on no és necessari:
- Manĝu! – Menja!/Mengeu!
- Lernu! – Aprèn!
- Iru! – Ves-hi!/Marxa!/Aneu!/Marxeu!
- Ni vidu! – Vegem!
- Mi dormu! – M'he de dormir! (ordre a un mateix)
Quan s'utilitza amb tercera persona, equival als desigs i recomanacions que en català s'expressen en subjuntiu:
- Li lernu. – Que aprengui.
En forma interrogativa amb ĉu expressa una proposta i en català es tradueix per present d'indicatiu:
- Ĉu ni diru la veron? – (I si) diem la veritat?
⚠️ Avís: -u no és sempre una ordre seca. Amb ni o en preguntes pot ser una proposta: Ĉu ni iru? = "hi anem?"
Kie?
És l'adverbi interrogatiu de lloc i es tradueix per "on":
- Kie estas la libro? – On és el llibre?
- (La libro estas) sur la tablo. – (El llibre és) sobre la taula.
- De kie li venas? – D'on ve (ell)?
- (Li venas) de la lernejo. – (Ve) de l'escola.
💡 Truc de memòria: kie pregunta lloc. Si en català responeu amb "a/on/de...", probablement sou en el camp de kie o d'una preposició amb kie.
Kiel?
És l'adverbi interrogatiu de manera i es tradueix per "com" o "de quina manera":
- Kiel ŝi skribas? – Com escriu (ella)?
- (Ŝi skribas) per krajono – (Ella escriu) amb un llapis.
⚠️ Avís: no barregeu kia i kiel: kia demana una qualitat; kiel demana la manera.
"Amb"
En Esperanto, cada preposició tendeix a tenir un sol significat. Per (amb el sentit "mitjançant"), indica mitjà o instrument i va amb noms d'objectes.
- Manĝi per kulero – Menjar amb cullera
- Ŝi kantis per tre bela voĉo. – Va cantar amb una veu molt maca
Kun (indicant companyia), es refereix a persones.
- Mi iris kun amiko. – Vaig anar amb un amic.
- Mi parolis kun li. – He parlat amb ell.
⚠️ Avís: el català "amb" cobreix instrument i companyia. En esperanto, instrument = per; companyia = kun.
Preposició tra
Indica moviment d'un extrem a un altre o d'una banda a una altra a través d'un espai; en català es tradueix normalment per "per":
- Ni iras tra la strato – Anem pel carrer.
Preposada a verbs, intensifica l'acció o bé indica que s'ha acomplert fins al final, que l'acció ha acabat:
- traserĉi – registrar, escorcollar
- trairi – recórrer
💡 Truc de memòria: tra fa pensar en travessar: d'un costat a l'altre o fins al final de l'acció.
Preposició post
Significa "després de, darrere de, al cap de" (indica posterioritat en el temps o en l'espai).
- Mi venis post tri horoj. – Vaig venir al cap de tres hores.
- Mi iras post vi. – Vaig darrere teu.
Tanmateix, s'usa sobretot en sentit temporal, mentre que per a indicar la posterioritat en l'espai se sol fer servir malantaŭ.
- Mi iras malantaŭ vi. – Vaig darrere teu.
Poste significa "després, posteriorment".
⚠️ Avís: per a "darrere" físic, sovint és més clar malantaŭ que post. Reserveu post sobretot per al temps.
"Molt"
La paraula per a intensificar adjectius o adverbis és tre, mentre que l'adjectiu multa quantifica substantius:
- Ili estas tre bonaj amikoj. – Són molt bons amics.
- La angla lingvo ne estas tre facila. – L'anglès no és gaire fàcil.
- Ili parolis tre rapide. – Han parlat molt ràpid.
- Vi havas multajn bonajn amikojn. – Tens molts bons amics.
Tots dos mots poden intensificar verbs, però quan el verb esdevé un substantiu només admet multa:
- Mi tre dankas vin / Mi dankas vin multe. – T'ho agraeixo molt.
- Multan dankon! – Moltes gràcies!
⚠️ Avís: tre intensifica adjectius i adverbis; multa quantifica noms. No digueu tre mono per "molts diners": cal multe da mono.
Sufix -ul-
En esperanto no es fa servir un adjectiu sol quan ens referim a persones, com si fos un substantiu. En aquests casos, cal crear un substantiu derivat amb el sufix -ul, que no concreta el sexe.
- la blankuloj kaj la nigruloj – els blancs i els negres
- la riĉuloj kaj la malriĉuloj – els rics i els pobres
- fortulo – un forçut
- novulo – un novell/novençà, principiant, passerell
- grandulo – un ganàpia, una persona gran (alta o voluminosa)
- malbonulo – un/a malvat/da
- malbelulino – una dona lletja
Aquest sufix també es pot aplicar a preposicions i adverbis:
- antaŭulo – el de davant, el d'abans, predecessor
- posteulo – el de després, successor
També es pot aplicar a substantius per a referir-nos a persones que hi tenen alguna relació, ja sigui permanent o transitòria:
- la kafulo – l'home del cafè, el del cafè
Normalment es refereix a persones, però també pot referir-se a animals:
- estulo – un ésser (vivent)
- mamulo – un mamífer (de mamo, mamella)
- rampulo – un rèptil (de rampi, reptar, arrossegar-se)
Finalment, es pot usar com a arrel independent:
- ulo – individu, 'paio'
💡 Truc de memòria: -ul converteix una qualitat o relació en una persona: riĉa → riĉulo.
Sufix -ej-
Indica el lloc o local destinat a alguna finalitat suggerida per l'arrel, que pot ser tant verbal com substantiva:
- kafejo – cafeteria
- sportejo – poliesportiu
- lernejo – escola
- kuirejo – cuina
- manĝejo – menjador
També es pot usar com a arrel independent:
- ejo – lloc, recinte
💡 Truc de memòria: -ej és "el lloc de": lerni → lernejo, kuiri → kuirejo.
Sufix -ebl-
Significa "que es pot" i deriva adjectius o adverbis a partir de verbs:
- manĝebla – comestible
- videbla – visible
- kompreneble – comprensiblement, lògicament, per descomptat
També es pot usar com a arrel independent:
- ebla – possible
- eble – possiblement, potser
- malebla – impossible
💡 Truc de memòria: -ebl vol dir "que es pot": legi → legebla = que es pot llegir.
Verb + ĉu...
Quan depèn d'un verb de parla, percepció o coneixement, com ara 'dir', 'preguntar', 'preguntar-se', 'saber', 'ignorar', ĉu reprodueix una pregunta com si la citéssim amb unes cometes. En català es tradueix per "si", però no té cap relació amb frases condicionals del tipus "si ho saps, parla".
- Ĉu li estas esperantisto? – Que és esperantista?
- Mi scias, ke li estas esperantisto. – Sé que és esperantista.
- Mi demandis, ĉu li estas esperantisto. – He preguntat si és esperantista.
- Mi ne scias, ĉu li estas esperantisto. – No sé si és esperantista.
⚠️ Avís: aquí el català diu "si", però l'esperanto manté ĉu perquè reprodueix una pregunta de sí/no.