Adverbis

En esperanto l'adjectiu acompanya i qualifica el substantiu.

• bela amikino – una bella amiga
• bona libro – un bon llibre

Semblantment, l'adverbi acompanya i qualifica el verb:

• bele paroli – parlar bellament
• la instruisto instruas bone. – El professor ensenya bé

En esperanto hi ha alguns adverbis primaris, no derivats, que no tenen cap terminació pròpia, encara que molts acabin amb -aŭ:

• ankoraŭ – encara
• ankaŭ – també
• nun – ara
• nur – solament

Els adverbis derivats, que són la majoria, es formen afegint -E a arrels adjectives o verbals:

• bele – bellament
• bone – bé
• fine – finalment

💡 Truc de memòria: -a descriu un nom i -e descriu un verb, una frase o una manera:

• bona libro (un bon llibre) → bone skribi (escriure bé)

Quan les preposicions no introdueixen cap substantiu, són adverbis derivats i per tant també han d'anar amb -E:

• kun vi - amb tu
  • kune – juntament, junts
• antaŭ la tablo – davant la taula, al davant de la taula
  • antaŭe – al davant
• en la ĉambro – a l'habitació, dins de l'habitació
  • ene – a dins

Imperatiu

En esperanto la terminació de l'imperatiu per a totes les persones és -U. Com a subjecte, cal afegir sempre el pronom corresponent, excepte en la segona persona (vi) on no és necessari:

• Manĝu! – Menja!/Mengeu!
• Lernu! – Aprèn!
• Iru! – Ves-hi!/Marxa!/Aneu!/Marxeu!
• Ni vidu! – Vegem!
• Mi dormu! – M'he de dormir! (ordre a un mateix)

Quan s'utilitza amb tercera persona, equival als desigs i recomanacions que en català s'expressen en subjuntiu:

• Li lernu. – Que aprengui.

En forma interrogativa amb ĉu expressa una proposta i en català es tradueix per present d'indicatiu:

• Ĉu ni diru la veron? – (I si) diem la veritat?

⚠️ Avís: -u no és sempre una ordre seca. Amb ni o en preguntes pot ser una proposta: Ĉu ni iru? = "hi anem?"

Kie?

És l'adverbi interrogatiu de lloc i es tradueix per "on":

• Kie estas la libro? – On és el llibre?
  • (La libro estas) sur la tablo. – (El llibre és) sobre la taula.
• De kie li venas? – D'on ve (ell)?
  • (Li venas) de la lernejo. – (Ve) de l'escola.

💡 Truc de memòria: kie pregunta lloc. Si en català responeu amb "a/on/de...", probablement sou en el camp de kie o d'una preposició amb kie.

Kiel?

És l'adverbi interrogatiu de manera i es tradueix per "com" o "de quina manera":

• Kiel ŝi skribas? – Com escriu (ella)?
  • (Ŝi skribas) per krajono – (Ella escriu) amb un llapis.

⚠️ Avís: no barregeu kia i kiel: kia demana una qualitat; kiel demana la manera.

"Amb"

En Esperanto, cada preposició tendeix a tenir un sol significat. Per (amb el sentit "mitjançant"), indica mitjà o instrument i va amb noms d'objectes.

• Manĝi per kulero – Menjar amb cullera
• Ŝi kantis per tre bela voĉo. – Va cantar amb una veu molt maca

Kun (indicant companyia), es refereix a persones.

• Mi iris kun amiko. – Vaig anar amb un amic.
• Mi parolis kun li. – He parlat amb ell.

⚠️ Avís: el català "amb" cobreix instrument i companyia. En esperanto, instrument = per; companyia = kun.

Preposició tra

Indica moviment d'un extrem a un altre o d'una banda a una altra a través d'un espai; en català es tradueix normalment per "per":

• Ni iras tra la strato – Anem pel carrer.

Preposada a verbs, intensifica l'acció o bé indica que s'ha acomplert fins al final, que l'acció ha acabat:

• traserĉi – registrar, escorcollar
• trairi – recórrer

💡 Truc de memòria: tra fa pensar en travessar: d'un costat a l'altre o fins al final de l'acció.

Preposició post

Significa "després de, darrere de, al cap de" (indica posterioritat en el temps o en l'espai).

• Mi venis post tri horoj. – Vaig venir al cap de tres hores.
• Mi iras post vi. – Vaig darrere teu.

Tanmateix, s'usa sobretot en sentit temporal, mentre que per a indicar la posterioritat en l'espai se sol fer servir malantaŭ.

• Mi iras malantaŭ vi. – Vaig darrere teu.

Poste significa "després, posteriorment".

⚠️ Avís: per a "darrere" físic, sovint és més clar malantaŭ que post. Reserveu post sobretot per al temps.

"Molt"

La paraula per a intensificar adjectius o adverbis és tre, mentre que l'adjectiu multa quantifica substantius:

• Ili estas tre bonaj amikoj. – Són molt bons amics.
• La angla lingvo ne estas tre facila. – L'anglès no és gaire fàcil.
• Ili parolis tre rapide. – Han parlat molt ràpid.
• Vi havas multajn bonajn amikojn. – Tens molts bons amics.

Tots dos mots poden intensificar verbs, però quan el verb esdevé un substantiu només admet multa:

• Mi tre dankas vin / Mi dankas vin multe. – T'ho agraeixo molt.
• Multan dankon! – Moltes gràcies!

⚠️ Avís: tre intensifica adjectius i adverbis; multa quantifica noms. No digueu tre mono per "molts diners": cal multe da mono.

Sufix -ul-

En esperanto no es fa servir un adjectiu sol quan ens referim a persones, com si fos un substantiu. En aquests casos, cal crear un substantiu derivat amb el sufix -ul, que no concreta el sexe.

• la blankuloj kaj la nigruloj – els blancs i els negres
• la riĉuloj kaj la malriĉuloj – els rics i els pobres
• fortulo – un forçut
• novulo – un novell/novençà, principiant, passerell
• grandulo – un ganàpia, una persona gran (alta o voluminosa)
• malbonulo – un/a malvat/da
• malbelulino – una dona lletja

Aquest sufix també es pot aplicar a preposicions i adverbis:

• antaŭulo – el de davant, el d'abans, predecessor
• posteulo – el de després, successor

També es pot aplicar a substantius per a referir-nos a persones que hi tenen alguna relació, ja sigui permanent o transitòria:

• la kafulo – l'home del cafè, el del cafè

Normalment es refereix a persones, però també pot referir-se a animals:

• estulo – un ésser (vivent)
• mamulo – un mamífer (de mamo, mamella)
• rampulo – un rèptil (de rampi, reptar, arrossegar-se)

Finalment, es pot usar com a arrel independent:

• ulo – individu, 'paio'

💡 Truc de memòria: -ul converteix una qualitat o relació en una persona: riĉa → riĉulo.

Sufix -ej-

Indica el lloc o local destinat a alguna finalitat suggerida per l'arrel, que pot ser tant verbal com substantiva:

• kafejo – cafeteria
• sportejo – poliesportiu
• lernejo – escola
• kuirejo – cuina
• manĝejo – menjador

També es pot usar com a arrel independent:

• ejo – lloc, recinte

💡 Truc de memòria: -ej és "el lloc de": lerni → lernejo, kuiri → kuirejo.

Sufix -ebl-

Significa "que es pot" i deriva adjectius o adverbis a partir de verbs:

• manĝebla – comestible
• videbla – visible
• kompreneble – comprensiblement, lògicament, per descomptat

També es pot usar com a arrel independent:

• ebla – possible
• eble – possiblement, potser
• malebla – impossible

💡 Truc de memòria: -ebl vol dir "que es pot": legi → legebla = que es pot llegir.

Verb + ĉu...

Quan depèn d'un verb de parla, percepció o coneixement, com ara 'dir', 'preguntar', 'preguntar-se', 'saber', 'ignorar', ĉu reprodueix una pregunta com si la citéssim amb unes cometes. En català es tradueix per "si", però no té cap relació amb frases condicionals del tipus "si ho saps, parla".

• Ĉu li estas esperantisto? – Que és esperantista?
• Mi scias, ke li estas esperantisto. – Sé que és esperantista.
• Mi demandis, ĉu li estas esperantisto. – He preguntat si és esperantista.
• Mi ne scias, ĉu li estas esperantisto. – No sé si és esperantista.

⚠️ Avís: aquí el català diu "si", però l'esperanto manté ĉu perquè reprodueix una pregunta de sí/no.