Sufix -anto
A partir d'arrels verbals, serveix per a derivar un substantiu amb el significat "el qui fa 'X'".
- vojaĝanto – viatger
- lernanto – aprenent, alumne, estudiant (d'escola primària o secundària)
- amanto – amant
- leganto – lector
- loĝanto – habitant
- kuranto – corredor
La diferència amb el sufix -isto és que aquest sol denotar el qui fa una cosa professionalment, no pas ocasionalment:
- parolisto – locutor
- parolanto – orador
Sufix -il-
Significa "allò que serveix per a", i indica instrument, aparell, utensili, mitjà; crea substantius derivats a partir d'arrels verbals:
- tranĉi – tallar
- manĝi – menjar
- flugi – volar
- aliĝi – apuntar-se, inscriure's
- aliĝilo – formulari d'inscripció
- veturi – anar en vehicle
També es pot utilitzar com a arrel independent:
- ilo – Eina
- ilaro – Conjunt d'eines
- ilarujo – Caixa d'eines
Cal tenir en compte que no tots els noms d'utensili es deriven amb -il. Molts són arrels bàsiques: martelo (martell), broso (ribot, raspall), forko (forquilla)...
Esti + adverbi
L'esperanto utilitza un adverbi en -E quan el català faria servir un adjectiu, si acompanya el verb esti i el subjecte és un infinitiu o una oració subordinada amb ke:
- Estas bone scii tion. – Està bé / És bo saber això.
- Ne estas facile iri pli rapide ol nia ŝipo. – No és fàcil (literalment: fàcilment) anar més ràpid que el nostre vaixell.
- Estas necese decidi kion fari. – És necessari / Cal (lit.: És necessàriament) decidir què fer.
- Estas bedaŭrinde, ke vi ne diris la veron. – És una pena que no hagis dit la veritat (lit.: És llastimosament, que no has dit la veritat).
- Estas kompreneble, ke mi konas Pietron. – És clar que conec en Pietro (lit.: És comprensiblement, que conec en Pietro).
Un cas particular és aquesta construcció, en què no hi ha cap subjecte:
- Estas (mal)varme al mi. – Tinc fred/calor (lit: És fredament/calorosament per a mi).
Compareu amb aquesta:
- Mi estas varma. – Sóc/Estic calent.
"Necessitar"
Cal evitar confondre els verbs necesi i bezoni. El primer és intransitiu, significa "caldre" i es pot substituir per estas necese; el segon és transitiu i significa "necessitar":
- Necesas trinki akvon. – Cal beure aigua.
- Mi bezonas akvon. – Necessito aigua.
Composició
Allò que en català s'expressaria amb sintagmes preposicionals, en esperanto sovint es converteix en un adverbi o adjectiu compost:
- sen intereso / seninterese – sense interès
- sen koloro / senkolora – sense color, descolorit
- sen vortoj / senvorte – sense paraules
- en ĝusta tempo / ĝustatempe – al temps just
- ekster la vojo / ekstervoja – fora del camí
Edat
En esperanto hi ha quatre maneres de parlar de l'edat d'algú:
- Li havas tridek jarojn. – Té trenta anys.
- Li aĝas tridek jarojn. – Té trenta anys.
- Li estas tridekjaraĝa. – Té trenta anys.
- Li estas tridekjara. – Té trenta anys.
Temps pretèrits
Com ja vam veure, l'esperanto només té un temps pretèrit en -IS allà on en català en té molts. Normalment, amb aquest n'hi ha prou. Quan cal precisar, hi ha recursos alternatius.
-ad-
Aquest sufix de vegades s'empra per a fer descripcions en el passat quan el català utilitzaria el pretèrit imperfet:
- Centoj da homoj plenigis la placon. – Centenars de persones van omplir la plaça.
- Centoj da homoj plenigadis la placon. – Centenars de persones omplien la plaça.
jam
Aquest adverbi de vegades equival a un pretèrit plusquamperfet:
- La junulino preskaŭ mortis – La jove gairebé va morir.
- La junulino preskaŭ jam mortis. – La jove gairebé havia mort.
Temps i discurs indirecte
Ja vam veure que el volitiu es pot utilitzar per a parlar de coses passades:
- Mi skribis al li, ke li ne venu. – Li vaig escriure que no vingués (lit.: que no vingui).
- Ili proponis, ke ni laboru kune. – Ens van proposar que treballéssim junts (lit.: que treballem).
També vam veure que en esperanto el condicional mai no substitueix el futur en frases subordinades, tot i que el verb principal estigui en pretèrit:
- Mi pensis, ke ili venos. – Vaig pensar que vindrien (lit.: que vindran).
Semblantment, les frases subordinades amb ke introduïdes per verbs de percepció, parla i pensament poden anar en present encara que el verb principal vagi en passat. És com si hi hagués cometes i reproduíssim literalment allò que es va dir o pensar en aquell moment:
- Oni facile povis ekscii, ke li estas gondolisto. – Hom podia veure fàcilment que era (lit.: que és) un gondoler.