Preposició da

S'utilitza en comptes de de per a enllaçar dos substantius quan el primer mesura el segon:

• tri kilogramoj da sukero – tres quilos de sucre
• glaso da akvo – un got d'aigua
• du boteloj da suko – dues ampolles de suc
• ses milionoj da eŭroj – sis milions d'euros
• centoj da homoj – centenars de persones

Algunes altres paraules quantitatives que no són substantius també s'enllacen amb substantius mitjançant da:

• Mi havas pli da mono. – Tinc més diners.
• Kiom da kukoj vi volas? – Quants pastissets vols?
• Vi havas tiom da libroj! – Tens tants llibres!
• tro da kafo – massa cafè
• multe da mono – molts diners

En canvi, els adjectius mai no poden anar amb da:

• plena je kafo – ple de cafè

Amb numerals no s'utilitza da, excepte si el substantiu apareix separat:

• Mi vidis kvar knabinojn. – Vaig veure quatre noies.
• Da knabinoj, mi vidis kvar. – De noies, en vaig veure quatre.

Com es veu als exemples anteriors, el substantiu que segueix da no pot rebre acusatiu. Si l'element que la precedeix no és un substantiu, no hi haurà cap acusatiu tot i que funcioni com a objecte directe:

• Li ricevis pli da malbonaj notoj. – Ell té més notes dolentes / pitjors notes.

S'utilitza de en comptes de da si el segon substantiu és definit, és a dir, porta article, demostratiu o possessiu:

• tri kilogramoj de tiu sukero – tres quilos d'aquell sucre
• glaso de la kafo – un got del cafè
• centoj de viaj homoj – centenars dels teus homes

Preposició ĉe

Té significats i traduccions diverses:

1) Proximitat en l'espai, amb contacte o sense:

• Ili sidas ĉe la tablo. – Seuen a taula / al voltant de la taula.
• Ĝi staris ĉe la muro. – Era arran de la paret / a tocar de la paret.

2) Coincidència en el temps:

• Li koleriĝas ĉe la plej malgranda bagatelo. – S'enfada amb qualsevol fotesa.

3) Proximitat metafòrica:

• Miaj pensoj estis ĉe ludo. – Els meus pensaments estaven amb el joc.
• La kopirajtoj restas ĉe la aŭtoro. – Els drets d'autor romanen amb l'autor.

4) Lloc de residència real o fictici:

• Ni tagmanĝos ĉe mia patrino. – Dinarem a ca ma mare.
• Ĉe mi tiaj vortoj ne estas akcepteblaj. – En la meva presència aquestes paraules no són acceptables.

Sufix -aĉ-

És un sufix amb significat despectiu:

• hotelaĉo – hotelot, hotel de mala qualitat...
• vinaĉo – vi de mala qualitat
• popolaĉo - populatxo, púrria (de popolo, 'poble')

Es pot afegir a arrels verbals:

• parolaĉi – parlar inintel·ligiblement o barroerament

També es pot utilitzar com a arrel independent:

• aĉa – lleig, fastigós/a

Sufix -igi

S'utilitza per a derivar verbs transitius que indiquen un canvi d'estat, a partir d'arrels adjectives, verbals o substantives, de preposicions, o de sintagmes preposicionals. Allò que experimenta el canvi d'estat esdevé l'objecte directe en acusatiu, mentre que el causant del canvi és el subjecte. Quan en català no existeix un verb transitiu equivalent, cal traduir -igi amb el verb "fer" més el verb intransitiu corresponent; llavors és quan es veu millor el caràcter causatiu d'aquest sufix:

• La leciono estas malfacila. La instruisto plifaciligos ĝin. – La lliçó és difícil. El professor la farà més fàcil.
• Li faligis ŝin. – Ell la va fer caure.

Amb arrels adjectives

• faciligi – facilitar
• beligi – fer bonic/a, embellir
• malbonigi – fer malbé, espatllar
• malplenigi – buidar
• varmigi – escalfar
• sanigi – guarir, curar
• trankviligi – tranquil·litzar
• pliriĉigi – enriquir, fer ric
• utiligi – utilitzar, fer servir

Amb arrels verbals

• sidigi – asseure, fer seure
• zorgigi – preocupar
• kolerigi – enfadar, fer enfadar
• okazigi – ocasionar, celebrar
• estigi – causar, originar, ocasionar
• mortigi – matar
• dormigi – adormir, fer dormir
• manĝigi – péixer, alimentar

Aquest sufix es pot aplicar a verbs transitius:

• Ili kuiros kukon. – Cuinaran un pastís.

  • Ili kuirigos kukon. – Faran cuinar un pastís.

• Mi memoris la lastan lecionon. – He recordat la darrera lliçó / M'he recordat de la darrera lliçó.

  • La instruisto memorigis min pri la lasta leciono. – El professor m'ha fet recordar-me de la darrera lliçó.
  • La instruisto memorigis la lastan lecionon al mi. – El professor m'ha recordat la darrera lliçó.

D'altra banda, cal evitar l'error d'utilitzar aquest sufix per a transitivitzar un verb ja transitiu. Finigi, per exemple, no significa acabar una cosa sinó fer que algú altre l'acabi.

Amb altres elements

• edzigi – casar
• aligi – afegir, inscriure
• kunigi – ajuntar, unir
• enkapigi – ficar al cap, capir, aprendre
• enlernejigi – escolaritzar