Negació

En català, sempre que utilitzem un mot negatiu a qualsevol punt de la frase cal repetir la negació amb 'no' davant del verb. En esperanto, aquest 'no' redundant no és necessari:

• Mi neniam rigardos iun. – No miraré mai a ningú.
• Mi rigardos neniun. – No miraré a ningú.
• Vi iros nenien. – No aniràs enlloc.
• Nenio plaĉas al ili. – No els agrada res.
• Venis neniu. – No ha vingut ningú.
• Ni vendas neniajn librojn. – No venem llibres de cap mena.

La paraula nek significa "ni", i va sempre després d'una altra negació amb nek:

• Nek li nek ŝi respondis. – Ni ell ni ella van respondre
• Vi nek sidas nek rigardas. – Ni seus ni mires
• Li havas nek paperon nek krajonon. – No té ni paper ni llapis

Quan ne s'aplica al verb, no cal canviar kaj per nek:

• Li ne havas paperon kaj krajonon. – No té paper ni llapis

Mem

Significa "mateix/a, mateixos/es, per si mateix", i es posa sempre darrera de la paraula que es desitja destacar:

• Mi mem faris tion. – Jo mateix ho he fet (i no cap altre).
• Mi sola faris tion. – Ho he fet tot sol (sense ajut).

És especialment útil per a destacar la veu reflexiva quan no podem fer servir el pronom si:

• Mi instruas min mem. – M'ensenyo a mi mateix.

Preposició laŭ

Té dos significats fonamentals:

1) Pot indicar moviment d'un extrem a un altre d'un objecte o espai. La diferència amb tra és que laŭ assenyala un moviment al llarg d'una línia i no pas al través. Es tradueix per 'per' o 'al llarg de':

• Ili promenis laŭ la rivero. – Van passejar al llarg del riu / resseguint el riu.

2) Pot indicar una regla, model o font d'informació a partir de la qual es fa o diu alguna altra cosa, i llavors es tradueix per 'segons', 'd'acord amb', o de vegades 'per':

• Laŭ la najbaroj, Petro foriris ĉi-matene. – Segons els veïns, en Pere va marxar aquest matí.
• Aranĝu la librojn laŭ alfabeta ordo. – Ordena els llibres per ordre alfabètic.

Prefix ek-

Es prefixa a arrels verbals i indica una acció que comença, un canvi d'estat, o una acció breu, momentània, sobtada:

Exemples:

• ekparoli – Començar a parlar
• eksidi – Asseure's (igual que sidiĝi)
• ekridi – Posar-se a riure, esclafir el riure

Sufix -aĵ-

Indica la manifestació concreta d'allò expressat per l'arrel, i s'aplica a arrels substantives, adjectives o verbals:

Amb arrels adjectives

Indica qualsevol cosa caracteritzada per la qualitat que assenyala l'arrel:

• belaĵo – bellesa, cosa bella
• vidindaĵo – atracció, cosa digna de veure
• dolĉaĵo – dolç, llaminadura (de dolĉa, dolç)
• spritaĵo – acudit, agudesa (de sprita, enginyós, agut)
• stultaĵo – niciesa, bestiesa (de stulta, neci,ximple)

Amb arrels verbals

Indica un objecte que resulta de l'acció del verb, que és necessari per a l'acció, o que n'és l'objecte directe:

• manĝaĵo – una cosa de menjar, aliment
• trinkaĵo – una beguda
• legaĵo – una (cosa de) lectura
• skribaĵo – una escriptura, una inscripció, un text
• vestaĵo – un vestit
• ornamaĵo – un ornament, una decoració (de ornami, decorar)

Cal recordar que aquest sufix no es limita a substantivar el verb, sinó que designa sempre un objecte material, tot i que sovint el català no ho distingeix del nom de l'acció. "Construcció", per exemple, tant pot ser konstruo (acte de construir) com konstruaĵo (edifici).

Amb arrels substantives

• araneaĵo – teranyina (de araneo, aranya)
• bovinaĵo – vedella, carn de vaca ( de bovino, vaca)
• fiŝaĵo – peix (com a menjar; de fiŝo, peix)
• lignaĵo – objecte fet de fusta (de ligno, fusta)
• latinaĵo – llatinada, llatinisme (de Latino, llatí)
• infanaĵo – criaturada (de infano)

Com a arrel

• aĵo – objecte, cosa

Ĝis

Té dos usos diferents:

1) Com a preposició, pot introduir substantius, però no infinitius, i es tradueix normalment per "fins a":

• de la kvara ĝis la oka – de quatre a vuit
• Ili kuris ĝis la pordo. – Van córrer fins a la porta.
• Mi legos ĝis la vespero. – Llegiré fins al vespre.
• Ni manĝu ĝis satiĝo. – Mengem fins a atipar-nos (literalment: fins a l'atipament)

També forma l'expressió "A reveure!": Ĝis la revido! (literalment, "fins a reveure", fins la propera vegada que ens tornem a veure"). Es pot abreujar a Ĝis revido! o Ĝis!. Equival a un "Adeu!" amistós que deixa oberta l'oportunitat de tornar-se a veure. Un comiat més formal és Adiaŭ!, que es fa servir sobretot si dubtem que ens tornarem a veure.

2) Com a conjunció, introdueix frases subordinades i es tradueix per "fins que":

• Ŝi koleris ĝis mi petis pardonon. – Va estar enfadada fins que vaig demanar perdó.

Veu mitjana i veu passiva

L'esperanto té una veu passiva, que no s'ha de confondre amb la veu 'mitjana' que es forma amb el sufix -iĝi i que expressa un esdeveniment sense agent. La veu passiva es forma amb el verb esti més el participi, que es deriva de l'arrel verbal amb el sufix -ita:

• La pordo fermiĝis. – La porta s'ha tancat / es va tancar (tota sola).
• La pordo estis fermita. – La porta era/estava tancada / va ser tancada (per algú) / es trobava tancada.

Amb el verb principal en present, la veu passiva indica el resultat actual d'un fet passat:

• La pordo fermiĝas. – La porta es tanca (tota sola).
• La pordo estas fermita. – La porta és/està tancada (algú l'ha tancada).

Altres exemples:

• La leteroj estis senditaj hieraŭ. – Les cartes van ser enviades ahir.
• Vi estas pardonita. – Estàs perdonat.

Com en català, el participi pot funcionar com a adjectiu:

• Venis ĉiuj alvokitaj doktoroj. – Han vingut tots els doctors convocats/cridats.