Volitiu

L'esperanto no té mode subjuntiu. El mode volitiu en -U fa la funció tant de subjuntiu com d'imperatiu. S'utilitza:

A) Quan el verb principal expressa, directament o indirectament, ordre, desig, voluntat, mandat, prec, permís, prohibició, consell, encàrrec.

• Mi deziras, ke vi lernu. – Desitjo que aprenguis
• La patro avertas, ke mi ne iru tien. – El pare adverteix que no hi vagi
• Estas grave, ke vi iru tien. – És important que hi vagis

B) Després de por ke ('perquè' no causal sinó final, equivalent a 'a fi que', 'per tal que' i similars):

• Mi eliras, por ke vi legu trankvile. – Surto perquè llegeixis tranquil·lament

En la resta de casos s'utilitza l'indicatiu, ja que es tracta de fets reals:

• Plaĉas al mi, ke vi ĉiam diras la veron. – M'agrada que sempre diguis la veritat.

El volitiu es pot utilitzar també per parlar de coses passades, mentre siguin desigs:

• Mi skribis al li, ke li ne venu. – Li vaig escriure que no vingués.
• Ili proponis, ke ni laboru kune. – Ens van proposar que treballéssim junts.

Preposició antaŭ

A més de significar "abans", pot equivaldre al verb català "fa" quan introdueix la durada del temps transcorregut des d'un moment en el passat:

• Ili alvenis antaŭ tri horoj. – Han arribat fa tres hores.

Cal remarcar que en esperanto no cal cap ke tot i que el temps vagi abans del verb:

• Antaŭ tri horoj ili alvenis. – Fa tres hores que han arribat.

Preposició je

És una preposició comodí o indeterminada que enllaça paraules quan el sentit de la relació no es correspon clarament amb el significat propi de cap altra preposició:

• plena je kafo – ple de cafè
• graveda je ĝemeloj – embarassada de bessons
• abunda je ŝtonoj – abundós de pedres, ric en pedres
• vundita je la dekstra mano – ferit a la mà dreta
• malsana je la stomako – malalt de l'estómac
• feliĉa je monludo – afortunat en el joc
• kapabla je ĉio – capaç de tot

Un ús típic d'aquesta preposició és per a parlar d'hores; llavors es tradueix per "a":

• Je kioma horo vi venos? – A quina hora vindràs?
• (Mi venos) je la oka (horo). - (Vindré) a les vuit.

Altres exemples:

• Je via sano! – A la teva salut!
• Je la fino – Al final

Verb + infinitiu

L'infinitiu, quan depèn d'un altre verb, no requereix cap preposició que l'enllaci:

• Karlo povas veni vidi min. – En Carles pot venir a veure'm.
• Mi ĝojas vidi vin. – M'alegro de veure't.
• Ili finis labori. – Han acabat de treballar.
• Paŭlo instruos vin paroli bone. – En Pau t'ensenyarà a parlar bé.
• La instruisto helpis ilin skribi la leteron. – El professor els ha ajudat a escriure la carta.

L'excepció principal és la preposició por:

• La doktoro venis je la naŭa horo por helpi al Maja. – El doctor va venir a les nou per a ajudar la Maia.

Numerals partitius

Les fraccions es deriven dels numerals cardinals mitjançant el sufix -ON, que pot produir tant substantius com adjectius o adverbis:

• duono – la meitat
• duona – mig/mitja
• duone – a mitges
• triono – un terç
• kvarono – un quart (la quarta part)
• Estas la sesa kaj duono. – Són les sis i mitja / dos quarts de set.
• Estas la oka kaj tri kvaronoj. – Són tres quarts de nou.

Aquest sufix també s'utilitza per a llegir divisions:

• Dek du kvaronoj estas tri. – Dotze entre quatre fan tres (12/4 = 3).

Adverbis de temps

La terminació -E no sols serveix per a derivar adverbis de manera a partir d'adjectius. També pot formar adverbis de temps a partir de substantius:

• mateno – matí

  • matene – al matí (alternativament: en la mateno)

• vespero – vespre

  • vespere – al vespre (alternativament: en la vespero)

• semajno – setmana

  • semajne – a la setmana, setmanalment

• dimanĉo – diumenge

  • dimanĉe – (el) diumenge

• Oktobro – Octubre

  • oktobre – a l'Octubre

• vintro – hivern

  • vintre – a l'hivern

Hi ha també el cas especial de hejme (a casa), que és dels pocs en què -e pot referir-se no a una manera o un temps sinó a un lloc, de manera que admet l'acusatiu de direcció (hejmen: a casa, cap a casa).

Acusatiu de temps

A més de marcar l'objecte directe o d'indicar direcció, l'acusatiu també serveix per a indicar un període, una durada o una repetició en el temps. En aquests casos, l'oració pot tenir dos acusatius, un d'objecte directe i un altre de temps:

• Unu semajnon restu hejme. – Queda't a casa una setmana.
• La lastan klason ili faris multajn demandojn. – La darrera classe van fer moltes preguntes.
• Mi vizitas ŝin ĉiun monaton. – La visito cada mes.
• Ŝi vidas Markon tri fojojn semajne. – Ella veu en Marc tres vegades a la setmana.

Quan indiquem repetició, també la podem expressar amb un compost acabat en -e en comptes d'acusatiu:

• Hodiaŭ ŝi vidis Markon trifoje . – Avui ella ha vist en Marc tres vegades.
• Mi vizitas ŝin ĉiumonate. – La visito cada mes.

Tuta

Aquest adjectiu no significa "cada" sinó "sencer". Funciona com qualsevol altre adjectiu i en el mateix ordre: article + adjectiu + substantiu.

• Venis ĉiuj familioj. – Han vingut totes les famílies
• Venis tutaj familioj. – Han vingut famílies senceres.
• Vi legas ĉiun tagon. – Llegeixes cada dia / tots els dies.
• Vi legas la tutan tagon. – Llegeixes tot el dia.

Farti

El verb farti significa "trobar-se (bé/malament...) o estar de salut". No es diu "Kiel vi estas?".

• Kiel vi fartas? – Com estàs? / Com et trobes?
  • Mi fartas bone. – Estic bé.

Sufix -et-

Indica el diminutiu o un grau menor. A més d'arrels substantives i adjetives, també es pot aplicar a arrels verbals:

• libreto – llibret
• varmeta – calentó/ona, tebi/tèbia
• rideti – somriure (de ridi, riure)

Com a arrel independent:

• eta – petit/a

Sufix -eg-

Indica l'augmentatiu o un grau major. A més d'arrels substantives i adjetives, també es pot aplicar a arrels verbals:

• ĉambrego – habitació enorme
• varmega – abrusador, roent, ardent
• belega – bellíssim/a
• petegi – suplicar (de peti, demanar)
• manĝegi – endrapar

Com a arrel independent:

• ega – gros, enorme

Sufix -iĝ-

S'utilitza per a derivar verbs intransitius que indiquen un canvi d'estat.

Amb arrels adjectives

Fariĝi, o simplement iĝi, quan acompanya un adjectiu, es tradueix per 'fer-se', 'tornar-se', 'posar-se', 'quedar-se' o 'esdevenir':

• fariĝi trankvila – quedar-se tranquil/·la
• fariĝi bela – tornar-se bonic/a
• fariĝi varma – posar-se calent/a
• fariĝi riĉa – fer-se ric/a
• fariĝi ruĝa – posar-se vermell/a
• fariĝi maljuna – fer-se vell/a
• fariĝi plena – quedar ple/na

Tanmateix, és molt més comú de sufixar iĝi a l'arrel adjectiva i derivar-ne un verb. En aquests casos, la millor traducció al català és també un verb intransitiu derivat, si n'hi ha:

• trankviliĝi – tranquil·litzar-se, calmar-se
• beliĝi – embellir-se
• varmiĝi – escalfar-se
• riĉiĝi – enriquir-se
• ruĝiĝi – envermellir
• maljuniĝi – envellir
• pleniĝi – omplir-se, emplenar-se

Aquest sufix també s'aplica a adjectius derivats:

• internaciiĝi – internacionalitzar-se (de internacia, internacional, i aquest de inter i nacio)

Amb arrels substantives

• edziĝi – casar-se (de edzo, marit)
• malamikiĝi – enemistar-se (de malamiko, enemic)
• doktoriĝi – doctorar-se (de doktoro)
• tagiĝi – fer-se de dia, clarejar (de tago)
• nomiĝi – anomenar-se, dir-se (de nomo)

Amb arrels verbals

1) Arrels transitives: Aquest sufix serveix per a intransitivitzar verbs, ja que és incompatible amb l'acusatiu.

• kuiriĝi – cuinar-se, coure's, fer-se
• finiĝi – acabar, acabar-se
• komenciĝi – començar
• fermiĝi – tancar-se
• vidiĝi – veure's, ser visible

Convé no confondre'l, però, amb la veu reflexiva:

• La ŝtono laviĝas en la rivero. – La pedra es renta/mulla al riu.
• Johano lavas sin. – En Joan es renta.

2) Arrels intransitives: Només podem aplicar aquest sufix a verbs intransitius quan indiquem el pas d'un estat a un altre.

• stariĝi – posar-se dret, alçar-se (de stari, estar dret)
• sidiĝi – asseure's (de sidi, seure, estar assegut)
• bruliĝi – cremar-se del tot (de bruli, cremar, estar cremant)

Com en català, cal anar amb compte a no intransitivitzar verbs que ja són intransitius: no faliĝi ("caure's") sinó fali ("caure"). També cal posar-hi atenció quan traduïm verbs que en català poden ser tant transitius com intransitius ("bullir", "començar", "canviar"). En general, per a utilitzar bé aquest sufix abans cal memoritzar si l'arrel és transitiva o no, és a dir, si porta objecte directe o no. En esperanto hi ha molt poques arrels verbals que puguin ser tan transitives com intransitives.