Adjectius
Els adjectius acaben en -A, tant si són primaris com derivats.
- bela – bell/a, bonic/a
- granda – gran
- homo – persona
- lingvo – llengua
- sporto – esport
- labori – treballar
- instrui – ensenyar
- instrua – didàctic, instructiu
Kia?
És un adjectiu interrogatiu que es tradueix per "com" o "de quina mena", s'utilitza per a demanar la descripció d'un objecte o persona i sempre té adjectius com a resposta. Concorda en plural amb el substantiu que acompanya i no té relació amb el "com" de "Com has vingut?" (que significa "de quina manera").
- —Kia estas la leciono? – Com és la lliçó?
- —Bona kaj amuza. – Bona i divertida.
- —Kiaj estas viaj libroj? – Com són els teus llibres?
- —Grandaj kaj novaj. – Grans i nous.
Acusatiu
És la forma que adopten substantius, adjectius i pronoms en la funció d'objecte directe i es forma afegint -N al 'nominatiu' o forma bàsica que tenen en funció de subjecte. En esperanto tots els substantius, adjectius i pronoms adopten aquesta forma, mentre que en català només els pronoms personals tenen formes especials per a aquesta funció:
- Mi rigardas vin. – Jo et miro.
- Vi rigardas min. – Tu em mires.
- Li rigardas ŝin. – Ell la mira.
- Ŝi rigardas lin. – Ella el mira.
- Esperanto estas bela. – L'esperanto és bonic.
- Ili lernas Esperanton – Ells aprenen esperanto.
També els noms propis poden rebre l'acusatiu quan cal:
- Marko amas Anan. – En Marc s'estima l'Anna.
- Ana amas Markon. – L'Anna s'estima en Marc.
Com en el cas del plural, els adjectius concorden amb el substantiu en acusatiu, afegint la -n després de la -j:
Singular:
- Vi estas bona amiko. – Ets un bon amic.
- Vi havas bonan amikon. – Tens un bon amic.
Plural:
- Vi estas bonaj amikoj. – Sou bons amics.
- Vi havas bonajn amikojn. – Tens bons amics.
Els mots interrogatius kio, kiu i kia també s'utilitzen en acusatiu segons la seva funció a la frase:
- Kion ili faras? – Què fan (ells)?
- Kiun vi vidas? – Qui veus?
- Kiujn librojn vi volas? – Quins llibres vols?
- Kiajn librojn vi volas? – Quina mena de llibres vols? / Com vols els llibres?
En esperanto no hi ha cas datiu. La funció d'objecte indirecte es marca amb la preposició al. Depèn de cada verb particular si utilitza acusatiu o al, és a dir, si és transitiu o intransitiu:
- Ŝi parolas al li. – Ella li parla (a ell).
- Ŝi vidas lin. – Ella el veu (a ell).
L'objecte directe i l'indirecte, és clar, es poden combinar en el cas dels verbs transitius:
- Ŝi instruas Esperanton al li. – Ella li ensenya esperanto.
"Agradar"
El sentit propi del verb ŝati és "valorar" o "apreciar". Amb noms d'objectes o activitats, també ami es pot traduir per "agradar" o "encantar":
- Ŝi amas kafon. – A ella li agrada/encanta el cafè.
- Mi amas librojn. – M'agraden / M'encanten els llibres.
Al contrari de l'equivalent català "agradar", tots dos verbs són transitius; la persona que experimenta el plaer és el subjecte i la cosa que el provoca és l'objecte, de manera que el segon va en acusatiu:
- Ŝi ŝatas kafon. – A ella li agrada el cafè.
- Mi ŝatas librojn. – M'agraden els llibres.
Ordre de les paraules
És lliure, gràcies a l'acusatiu, tot i que el més comú és posar l'objecte directe després del verb:
- Li rigardas ŝin. – Ell la mira a ella (ordre habitual).
- Ŝin rigardas li. – A ella, la mira ell.
- Li ŝin rigardas. – Ell la mira.
- Ŝin li rigardas. – A ella, ell la mira.
- Rigardas li ŝin. – La mira ell, a ella.
- Rigardas ŝin li. – La mira a ella ell.
Pel que fa als adjectius, tot i que l'ordre també és lliure, l'habitual és posar l'adjectiu abans que el substantiu:
- nova libro – un llibre nou
- la granda seĝo – el seient gros
Conjugació
Infinitiu: -I
L'infinitiu és la forma nominal del verb, però no adopta el cas acusatiu encara que sigui objecte directe d'un altre verb:
- Mi ŝatas lerni. – M'agrada aprendre.
- Ni volas iri al la hotelo. – Volem anar a l'hotel.
- Ili ne povas veni. – No poden venir.
Pretèrit: -IS
Només hi ha un pretèrit o temps passat; la diferència entre indefinit, perifràstic, imperfet i perfet es pot sobreentendre gràcies al context:
- mi havis – Jo tenia / vaig tenir / tinguí / he tingut
- vi havis – Tu tenies / vas tenir / tingueres / has tingut, vosaltres teníeu / vau tenir / tinguéreu / heu tingut
- li/ŝi/ĝi havis – Ell/Ella/Allò tenia / va tenir / tingué / ha tingut
- mi manĝis – Jo menjava / vaig menjar / mengí / he menjat
Conjunció ke
És el mot que introdueix tota una frase en funció d'objecte directe, regida per verbs de paraula o pensament com ara 'dir', 'creure', 'opinar', 'veure', 'voler'... Sovint se separa del verb amb una coma. En català es tradueix per "que":
- Vi vidas, ke mi manĝas. – Veus que menjo.
- Mi diras, ke ŝi venis. – Dic que ella ha vingut.
Prefix mal-
Indica la idea contrària o oposada a l'expressada per una arrel tan adjectiva com verbal:
- bona – bo/bona
- granda – gran
- bela – bonic/a, bell/a
- ŝati – agradar, preuar
- malŝati – desagradar, menysprear, desdenyar
- havi – tenir
- malhavi – mancar, freturar, necessitar
- ami – estimar, amar
Prefix ge-
Indica la presència dels dos sexes. És obligatori amb termes de parentiu, igual que ino:
- patroj – pares (només homes)
- gepatroj – pares (pare i mare, pares i mares)
- fratoj – germans (només homes)
-gefratoj – germans (germans i germanes)
- amikoj – amics (només homes)
-geamikoj – amics i amigues, colla
- edzoj – marits
- geedzoj – matrimoni (heterosexual)
Preposicions
Les preposicions es poden prefixar als verbs per a derivar-ne verbs nous:
- aldoni – afegir
- enhavi – contenir
- priparoli – discutir, comentar
- alparoli – adreçar-se, interpel·lar
"Sobre"
La preposició sur expressa posició de contacte:
- La libroj estas sur la tablo. – Els llibres són damunt/sobre la taula.
- La pentraĵo estas sur la muro – El quadre és a la paret.
La preposició pri expressa tema o relació abstracta:
- Li legas libron pri matematiko – Llegeix un llibre de matemàtiques.
- Ni parolas pri Jozefo. – Parlem d'en Josep.
- Demandu ŝin pri ŝia familio. – Pregunta-li sobre la seva família.
Expressions de gentilesa
- bonvolu – Si us plau
- dankon – Gràcies
- saluton – Hola