Adjectius

Els adjectius acaben en -A, tant si són primaris com derivats.

• bela – bell/a, bonic/a
• granda – gran
• homo – persona
  • homa – humà
• lingvo – llengua
  • lingva – lingüístic
• sporto – esport
  • sporta – esportiu
• labori – treballar
  • labora – laboral, feiner
• instrui – ensenyar
  • instrua – didàctic, instructiu

Kia?

És un adjectiu interrogatiu que es tradueix per "com" o "de quina mena", s'utilitza per a demanar la descripció d'un objecte o persona i sempre té adjectius com a resposta. Concorda en plural amb el substantiu que acompanya i no té relació amb el "com" de "Com has vingut?" (que significa "de quina manera").

• —Kia estas la leciono? – Com és la lliçó?
  • —Bona kaj amuza. – Bona i divertida.
• —Kiaj estas viaj libroj? – Com són els teus llibres?
  • —Grandaj kaj novaj. – Grans i nous.

Acusatiu

És la forma que adopten substantius, adjectius i pronoms en la funció d'objecte directe i es forma afegint -N al 'nominatiu' o forma bàsica que tenen en funció de subjecte. En esperanto tots els substantius, adjectius i pronoms adopten aquesta forma, mentre que en català només els pronoms personals tenen formes especials per a aquesta funció:

• Mi rigardas vin. – Jo et miro.
• Vi rigardas min. – Tu em mires.
• Li rigardas ŝin. – Ell la mira.
• Ŝi rigardas lin. – Ella el mira.
• Esperanto estas bela. – L'esperanto és bonic.
  • Ili lernas Esperanton – Ells aprenen esperanto.

També els noms propis poden rebre l'acusatiu quan cal:

• Marko amas Anan. – En Marc s'estima l'Anna.
• Ana amas Markon. – L'Anna s'estima en Marc.

Com en el cas del plural, els adjectius concorden amb el substantiu en acusatiu, afegint la -n després de la -j:

Singular:

• Vi estas bona amiko. – Ets un bon amic.
• Vi havas bonan amikon. – Tens un bon amic.

Plural:

• Vi estas bonaj amikoj. – Sou bons amics.
• Vi havas bonajn amikojn. – Tens bons amics.

Els mots interrogatius kio, kiu i kia també s'utilitzen en acusatiu segons la seva funció a la frase:

• Kion ili faras? – Què fan (ells)?
• Kiun vi vidas? – Qui veus?
• Kiujn librojn vi volas? – Quins llibres vols?
• Kiajn librojn vi volas? – Quina mena de llibres vols? / Com vols els llibres?

En esperanto no hi ha cas datiu. La funció d'objecte indirecte es marca amb la preposició al. Depèn de cada verb particular si utilitza acusatiu o al, és a dir, si és transitiu o intransitiu:

• Ŝi parolas al li. – Ella li parla (a ell).
• Ŝi vidas lin. – Ella el veu (a ell).

L'objecte directe i l'indirecte, és clar, es poden combinar en el cas dels verbs transitius:

• Ŝi instruas Esperanton al li. – Ella li ensenya esperanto.

"Agradar"

El sentit propi del verb ŝati és "valorar" o "apreciar". Amb noms d'objectes o activitats, també ami es pot traduir per "agradar" o "encantar":

• Ŝi amas kafon. – A ella li agrada/encanta el cafè.
• Mi amas librojn. – M'agraden / M'encanten els llibres.

Al contrari de l'equivalent català "agradar", tots dos verbs són transitius; la persona que experimenta el plaer és el subjecte i la cosa que el provoca és l'objecte, de manera que el segon va en acusatiu:

• Ŝi ŝatas kafon. – A ella li agrada el cafè.
• Mi ŝatas librojn. – M'agraden els llibres.

Ordre de les paraules

És lliure, gràcies a l'acusatiu, tot i que el més comú és posar l'objecte directe després del verb:

• Li rigardas ŝin. – Ell la mira a ella (ordre habitual).
• Ŝin rigardas li. – A ella, la mira ell.
• Li ŝin rigardas. – Ell la mira.
• Ŝin li rigardas. – A ella, ell la mira.
• Rigardas li ŝin. – La mira ell, a ella.
• Rigardas ŝin li. – La mira a ella ell.

Pel que fa als adjectius, tot i que l'ordre també és lliure, l'habitual és posar l'adjectiu abans que el substantiu:

• nova libro – un llibre nou
• la granda seĝo – el seient gros

Conjugació

Infinitiu: -I

L'infinitiu és la forma nominal del verb, però no adopta el cas acusatiu encara que sigui objecte directe d'un altre verb:

• Mi ŝatas lerni. – M'agrada aprendre.
• Ni volas iri al la hotelo. – Volem anar a l'hotel.
• Ili ne povas veni. – No poden venir.

Pretèrit: -IS

Només hi ha un pretèrit o temps passat; la diferència entre indefinit, perifràstic, imperfet i perfet es pot sobreentendre gràcies al context:

• mi havis – Jo tenia / vaig tenir / tinguí / he tingut
• vi havis – Tu tenies / vas tenir / tingueres / has tingut, vosaltres teníeu / vau tenir / tinguéreu / heu tingut
• li/ŝi/ĝi havis – Ell/Ella/Allò tenia / va tenir / tingué / ha tingut
• mi manĝis – Jo menjava / vaig menjar / mengí / he menjat

Conjunció ke

És el mot que introdueix tota una frase en funció d'objecte directe, regida per verbs de paraula o pensament com ara 'dir', 'creure', 'opinar', 'veure', 'voler'... Sovint se separa del verb amb una coma. En català es tradueix per "que":

• Vi vidas, ke mi manĝas. – Veus que menjo.
• Mi diras, ke ŝi venis. – Dic que ella ha vingut.

Prefix mal-

Indica la idea contrària o oposada a l'expressada per una arrel tan adjectiva com verbal:

• bona – bo/bona
  • malbona – dolent/a
• granda – gran
  • malgranda – petit/a
• bela – bonic/a, bell/a
  • malbela – lleig/lletja
• ŝati – agradar, preuar
  • malŝati – desagradar, menysprear, desdenyar
• havi – tenir
  • malhavi – mancar, freturar, necessitar
• ami – estimar, amar
  • malami – odiar

Prefix ge-

Indica la presència dels dos sexes. És obligatori amb termes de parentiu, igual que ino:

• patroj – pares (només homes)
  • gepatroj – pares (pare i mare, pares i mares)
• fratoj – germans (només homes) -gefratoj – germans (germans i germanes)
• amikoj – amics (només homes) -geamikoj – amics i amigues, colla
• edzoj – marits
  • geedzoj – matrimoni (heterosexual)

Preposicions

Les preposicions es poden prefixar als verbs per a derivar-ne verbs nous:

• aldoni – afegir
• enhavi – contenir
• priparoli – discutir, comentar
• alparoli – adreçar-se, interpel·lar

"Sobre"

La preposició sur expressa posició de contacte:

• La libroj estas sur la tablo. – Els llibres són damunt/sobre la taula.
• La pentraĵo estas sur la muro – El quadre és a la paret.

La preposició pri expressa tema o relació abstracta:

• Li legas libron pri matematiko – Llegeix un llibre de matemàtiques.
• Ni parolas pri Jozefo. – Parlem d'en Josep.
• Demandu ŝin pri ŝia familio. – Pregunta-li sobre la seva família.

Expressions de gentilesa

• bonvolu – Si us plau
• dankon – Gràcies
• saluton – Hola